Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) han estat reconegudes com a recursos innovadors que permeten dissenyar un conjunt d'estratègies en les pràctiques docents, capaces de produir una veritable revolució educativa en general i en l'ensenyament de les Ciències Naturals en particular, en el marc d'una revolució social que provoquen aquestes tecnologies i que avui en els àmbits acadèmics ja no es discuteix. N'hi ha prou amb examinar publicacions d'Ensenyament de les Ciències per advertir la manera com les TIC s'han incorporat a la pràctica docent i com s'ha donat la seva evolució en els últims deu anys. La seva presència a l'educació es percep d'una banda en la incorporació en els plans d'estudi d'espais curriculars específics com a "computació" i "informàtica", i per un altre, en l'ús d'aquestes tecnologies com a eina (eix transversal), en la resta de les assignatures del pla d'estudi. Aquesta presència de les TIC en l'univers de disciplines que componen un pla d'estudis, introdueix metodologies a l'educació en general i a l'educació científica, en particular.
 |
| Albert Gras Martí |
 |
| Marisa Cano Villalba |
Aquest article, com heu pogut llegir al resum, parla de l'ús de les tecnologies en l'ensenyament de les Ciències Experimentals, però fent una observació més profunda d'aquesta disciplina, ens diu que les TIC ajuden a recollir dades i a sintetitzar la feina que es fa al laboratori. No obstant això també ens diu que gràcies a aquestes tencnologies els alumnes i també els professors les poden utilitzar per comunicar-se i ensenyar els seus descobriments a més persones.
Podeu llegir tot l'article sencer clicant aquí.
